La infància es caracteritza per ser l’etapa on hi ha un major creixement físic i desenvolupament psicomotor. Això significa que l’alimentació no només ha de proporcionar energia per mantenir les funcions vitals, sinó que ha de cobrir unes necessitats relacionades amb el creixement i la maduració. 

L’infant, des que és nadó, aprèn a mamar, succionar, mastegar, empassar i manipular aliments, i també a descobrir diferents olors, gustos i textures, amb la finalitat que s’incorpori, a poc a poc, a l’alimentació familiar. L’educació alimentària en aquesta franja d’edat té l’objectiu d’aconseguir, a més d’un bon estat nutricional, l’aprenentatge d’hàbits alimentaris saludables i sostenibles.

Una de les preocupacions més freqüents entre les famílies és per l’infant que no menja. No obstant això, la problemàtica de la inapetència és, sovint, un problema d’equilibri entre el que un infant menja i el que la seva família o entorn espera que mengi. En aquest sentit, cal tenir present que totes les criatures mengen quantitats diferents, encara que tinguin la mateixa edat. Així, doncs, com que són realment poques les situacions en què l’infant no menja i en queda compromesa la salut –cas en què cal la supervisió de l’equip de pediatria– la millor manera de proporcionar-li la quantitat d’aliment que necessita és respectant la seva sensació de gana i sacietat.